Altres webs municipals

Coronavirus Covid-19

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès està aplicant un protocol preventiu d’actuació davant l'atual situació de crisi per risc de contagi de coronavirus (Covid-19) entre la població. Mantingueu-vos informats pels canals web i xarxes socials de fonts oficials, com són l'espai web específic de l'Ajuntament: https://www.vilafranca.cat/coronavirus i al canal Cat Salut.

Més informació

Seguici festiu

La Festa Major de Vilafranca té un ric seguici festiu, un dels més llargs de Catalunya i que ha perdurat al llarg dels anys. Està integrat per 21 elements entre grups de foc, bestiari i imatgeria, balls i torres humanes (una colla de Falcons, tres de castells i un Ball de Moixiganga).
D’aquests, cal destacar alguns elements que sortien a la processó de Corpus a principis del segle XVII –Drac, Gegants, Àliga i Cotonines-, d’altres documentats  des del segle XVIII –Cercolets i Bastoners– i des del segle XIX –Ball d’en Serrallonga, Nans, Figuetaires, Panderos, Pastorets, Diables, Ball Pla, Gitanes i Moixiganga-. 

 

EL DRAC

És la figura més representativa de la Festa Major de Vilafranca. Tot fosc i infernal, amb uns grans ulls rodons i sorneguers, una boca grossa i oberta i una cua entortolligada, n'hi ha que diuen que mai no saps si et somriu o si et renya. Documentat des del 1600, és pràcticament segur que el Drac és la figura més antiga de tot el bestiari festiu català.
www.dracdevilafranca.com/

 

ELS DIABLES

Es tracta d'un sainet o ball parlat característic de les comarques penedesenques i del Camp de Tarragona. És un element de les antigues representacions de la lluita entre el bé i el mal. Les primeres referències efectives d'aquest ball a Vilafranca són del segle XVIII i la seva presència es pot dir que esdevé habitual a les festes majors del segle XIX.
www.diablesdevilafranca.org

 

 

EL BALL D'EN SERRALLONGA

És un ball de bandolers que emula la figura de Joan de Serrallonga. Els balladors van proveïts de trabucs, que fan disparar enlaire mentre ballen. Hi són representats el cap de la banda, la seva dona i el fill, acompanyats de fidels seguidors. El ball ja va participar a la Festa Major l'any 1820. A Vilafranca, hi intervenen 13 components, però antigament el representaven més de 30 persones.
www.serrallonga.com

 

L'ÀLIGA
L'origen de l'Àliga de Vilafranca és desconegut, tot i que se sap que pertanyia a la Confraria de Sant Eloi, que aplegava ferrers i argenters de la vila i que l'any 1600 ja va participar en celebracions públiques, com el Drac i altres personatges de la processó de Corpus, on va conservar la seva presència fins incorporar-se a la Festa Major.

 

ELS GEGANTS

Els Gegants de Vilafranca es diuen Ferragut i Elisenda i la primera referència que en tenim data és de la processó de Corpus del 1600. Pertanyien a la Confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada per fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters i altres oficis del ram de la construcció com els rajolers. A finals dels segle XVIII s'incorporen als cercaviles i processons de Sant Fèlix.
www.gegantersdevilafranca.org/

 

 

ELS NANS

Els ball dels Nans s'incorpora al seguici de la Festa Major l'any 1859. Després es van adquirir altres nans fets a Barcelona de sèrie, alguns dels quals han perdurat fins avui. L'any 1989 es va iniciar un procés de renovació i substitució dels nans vells per d'altres que són al·legoria i imatge de personatges vilafranquins.

 

 

ELS CAPGROSSOS

El ball consta de quatre capgrossos que els balladors carreguen a les espatlles i fan ballar al ritme de la música. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert va regalar a Vilafranca l'Humbert i la Roseta. Representen una parella de pagesos penedesencs. Un any després, es va encarregar la construcció del Canyamàs i la Zingarel·la, una parella de gitanos. Els Capgrossos tenen música i coreografia pròpies.
www.vilafranca.com/capgrossos

 

BALL DE COTONINES

Sembla que aquest ball és una derivació d'un entremès o ball parlat sobre el martiri de sant Sebastià, amb turcs muntats en cavalls simulats. Les primeres referències del ball a Vilafranca se situen en el primer quart del segle XVII. Pertanyia a la Confraria de Sant Antoni Abat, Sant Llorenç i Sant Isidre, que en tenia cura, i només feia sortir les cotonines en les festes més assenyalades. Consta de nou cavalcadures de cartró amb corretjam i faldilletes.

 

BALL DE MALCASATS

Es tracta d'un ball parlat que al segle XIX s'havia representat a la Festa Major en diverses ocasions. Semblant al Ball de Dames i Vells i al Ball de les Criades, la representació del Ball de Malcasats gira al voltant de la sàtira i la crítica social a partir de les desavinences de sis parelles de matrimonis que representen diferents categories socials i autoritats.

 

 

BALL DE PANDERETES

Aquest ball va sorgir a Vilafranca el 1968 com a successor del desaparegut Ball de Panderos i a iniciativa d'una colla de noies i la monitora que tenien en les activitats de lleure. Aquest fet va significar la incorporació definitiva de la dona als balls de la Festa Major.

 

BALL DELS PASTORETS

D'origen incert, es creu que representa el món agrari o camperol. Se sap que va sortir per primera vegada l'any 1802, però podria ser més antic. Té els orígens en un ball parlat del qual sols han quedat alguns fragments dels parlaments dels diversos pastors que es presentaven al cap de colla, al qual anomenaven Majoral. Consten referències de la seva presència a la Festa Major amb regularitat durant tot el segle XIX.
www.pastoretsdevilafranca.com

 

BALL DELS CERCOLETS

Té els orígens en les festes paganes de la recol·lecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora. A Vilafranca se'n té coneixement des de l'any 1716, quan va participar en una celebració d'honor a la Mare de Déu del Roser. El ball ha mantingut la presència a la Festa Major fins als nostres dies. Actualment els cèrcols es folren de cotó fluix, ben net i lligat amb un entortolligament de cintes, alternant-ne una de blava i una de vermella.

 

EL BALL PLA

Del Ball Pla se'n pot dir que era un ball estès per tot Catalunya i que es tracta d'un dels més típics. A Vilafranca es ballava a totes les diades importants, a les sortides dels oficis religiosos de les festes anyals o de les confraries. A la nostra comarca, el Ball Pla tenia per costum que els balladors obsequiessin llurs companyes amb cistelles guarnides de flors i amb un tortell o coca rodona al mig. S'incorpora al seguici de la Festa Major l'any 1973.

 

EL BALL DE FIGUETAIRES

Possiblement té els orígens en un ball parlat o entremès del qual tan sols ha quedat l'aspecte mímic. El nom de figuetaire deriva de l'expressió fer figa, que vol dir fer ganyotes de menyspreu. La data més antiga coneguda que parla de la incorporació dels Figuetaires a la Festa Major correspon al 1863. Sembla que antigament hi havien incorporat parlaments i, després d'un lapse de temps en què no van actuar, es va recuperar definitivament el 1942.

 

EL BALL DE BASTONERS

La primera dada que se'n té és del 1771, quan es troba esmentat en el seguici de les processons que va veure el Baró de Maldà. Profundament arrelat al Penedès i específicament a Vilafranca, aquest ball ha mantingut una presència a la Festa Major gairebé sense interrupcions durant els segles XIX i XX. Tot i que ha tingut variants, generalment el ballaven vuit homes, però darrerament el ball de bastoners de Vilafranca hi ha incorporat també noies.

 

EL BALL DE PANDEROS

Antigament se'l coneixia com a Ball de Panderets. Es creu que pot ser d'origen aragonès, però també podria ser procedent d'altres indrets del sud de Catalunya o del País Valencià. Es té constància de la seva presència a la Festa Major des de l'any 1868.

 

EL BALL DE GITANES

D'origen agrari, sembla que representa la dansa de les cintes i l'exaltació de l'arbre de maig. La data més antiga que s'ha trobat sobre aquest ball és l'any 1805. Des de finals del segle XIX aquest ball ha estat ballat per la comunitat gitana vilafranquina. L'any 2000, a causa de la dificultat per trobar balladors, no va poder sortir per la Festa Major i un any més tard, el 2001, es va recuperar el ball i des d'aleshores el ballen paios i paies.

 

FALCONS DE VILAFRANCA

Neixen el setembre de 1959, després que una quinzena de joves de l'Acció Catòlica es van posar a fer balls de la Festa Major i van voler imitar els Falcons de Llorenç del Penedès. Els Falcons van fer la seva primera actuació l'1 de gener de 1960 al Casino.
www.falconsdevilafranca.cat

 

 

 

CASTELLERS DE VILAFRANCA

La colla es va fundar el 1948, fruit de la gran afició, tradició i arrelament del fet casteller a Vilafranca del Penedès, que es remunta als temps del Ball de Valencians (s. XVIII) precursor dels castells actuals. Els Castellers de Vilafranca són una de les entitats més importants i de més projecció de Vilafranca del Penedès i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions a l'estranger.
www.castellersdevilafranca.cat

 

XICOTS DE VILAFRANCA

Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l’11 de setembre de 1982, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa de color vermell rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina, va néixer la colla de castellers Xicots de Vilafranca.
www.xicotsdevilafranca.cat

 

COLLA JOVE DE VILAFRANCA

La Colla Jove Xiquets de Vilafranca és una colla castellera de Vilafranca del Penedès fundada l'any 2010. És una de les tres colles de la ciutat, juntament amb els Castellers de Vilafranca (1948) i els Xicots de Vilafranca (1982). El color de la camisa és blau cel.
www.jovedevilafranca.cat

 

LA MOIXIGANGA

És un ball processional que acompanya el sant a les processons. Representa escenes de la passió i la mort de Jesucrist, que s'anomenen quadres o misteris. La primera data fiable que confirma la presència d'aquest ball a la Festa Major de Vilafranca és l'any 1713.
www.moixiganga.wordpress.com

 

LA BANDA

Es coneix amb aquest nom el conjunt de músics d'instruments de vent i percussió que habitualment toca a l'aire lliure i caminant, en commemoracions i esdeveniments festius. La seva funció dins la Festa Major de Vilafranca és actuar a la cercavila del dia 29 d'agost i a les processons dels dies 29, 30 i 31 d'agost, com també a l'anada i sortida d'ofici dels dies 30 i 31 d'agost interpretant marxes, peces de processó i pasdobles.

 

SANT FÈLIX

Tanca el seguici el sant per a qui dansen tots: sant Fèlix. El porten a les espatlles aquells que han estat administradors de la festa, fins que entra a la basílica de Santa Maria o a la casa d'un administrador. De mirada subtil i pell fina, amb delicadesa, acompanya els devots i els que no ho són, i la seva imatge es grava a la ment dels que han viscut la festa. Des del 1776.